Guia del Barri del Carme a València

El Carme no es visita en línia recta. S'entra per qualsevol carreró i s'ix per un altre, amb el coll tort de tant mirar façanes escrostonades, murals de diversos pisos d'alçada i balcons de forja que porten ahí des del segle XV. És el casc històric de València dins del casc històric: la zona més antiga de Ciutat Vella, la que queda al nord, pegada a les Torres de Serrans i al llit verd de l'antic riu Túria. De dia concentra part del millor art de la ciutat, des del gòtic fins al contemporani; de nit es convertix en el barri de tapeig i copes més animat del centre. Poques zones de València comprimixen tant en tan poc espai.

Un barri amb nom de convent

El Carme deu el seu nom a l'antic Convent del Carme, l'església i el claustre gòtic-renaixentista del qual sobreviuen hui reconvertits en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC). Eixe detall ja resumix bé el barri: ací el que és antic quasi mai desapareix, es reutiliza. Traçat de carrers estrets i quasi sense línia recta, heretat de la València islàmica i medieval, amb placetes que apareixen de colp en girar una cantonada. No hi ha grans avingudes ni edificis en altura: es camina a poc a poc perquè el mateix carrerer obliga a això.

Els límits tradicionals del barri van des de la plaça de la Mare de Déu i la Catedral, al sud, fins a les Torres de Serrans i el jardí de l'antic llit, al nord, amb el carrer de Guillem de Castro com a frontera occidental. Dins d'eixe perímetre conviuen esglésies barroques, convents reconvertits en museus, tallers d'artistes, botigues de tota la vida i, cada volta més, estudis de tatuatge, galeries i locals de tapeig que obrin fins ben entrada la nit.

Casc històric: esglésies, palaus i una curiositat felina

La parada obligada del casc històric és l'església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, coneguda com la "Capella Sixtina de València": una parròquia gòtica modesta per fora les voltes interiors de la qual estan cobertes per complet de frescos barrocs del segle XVII. El contrast en entrar —façana discreta, sostre desbordant de color— és el motiu pel qual s'ha guanyat eixe sobrenom. Obri de dimarts a diumenge amb un dia de tancament a visites turístiques (es reserva per al culte), així que convé comprovar l'horari actualitzat abans d'acostar-se, igual que el preu de l'entrada, que inclou audioguia.

A pocs minuts a peu, en ple carrer del Museu, hi ha una curiositat que sorprén a qui no la busca: la Casa dels Gats, una façana en miniatura amb teulada, balcons i fins i tot una font diminuta, construïda en 2003 per un artista local per a donar recer a una colònia de gats de carrer que entrava per un forat al seu taller. A penes fa uns centímetres d'alt, pero s'ha convertit en parada fotogràfica clàssica del barri.

La resta del casc històric es recorre sense itinerari fix: el carrer de Cavallers —antiga via romana que travessava la ciutat d'est a oest—, la plaça del Tossal, la plaça de Sant Jaume i l'entorn de la Bolseria són bons eixos per a perdre's, amb cases senyorials, portals gòtics i algun palau amb escut d'armes encara visible damunt de la porta.

Del gòtic a l'art contemporani, sense eixir del barri

Pocs barris d'Espanya concentren tants museus diferents en un radi tan xicotet. En l'extrem oest, ja pegant amb Guillem de Castro, està l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern), el gran museu d'art modern i contemporani de la ciutat, amb fons permanent de Julio González i exposicions temporals que canvien diverses voltes a l'any; sol tindre entrada lliure els diumenges i franges gratuïtes els divendres i dissabtes per la vesprada, encara que convé revisar el calendari de gratuïtat vigent abans de planejar la visita.

Molt a prop, en l'antic convent que dona nom al barri, el CCCC combina l'arquitectura del claustre gòtic original amb instal·lacions d'art contemporani i entrada gratuïta tot l'any. És dels pocs llocs de València on es pot passar d'un pati medieval a una videoinstal·lació en la sala del costat sense eixir de l'edifici.

Per a qui preferisca història més profunda, l'edifici de la Beneficència reunix davall d'un mateix sostre el Museu de Prehistòria i el Museu Valencià d'Etnologia, amb col·leccions d'arqueologia valenciana i de cultura popular respectivament; l'entrada sol ser gratuïta en cap de setmana i festius, i de preu simbòlic entre setmana. I pel costat més íntim, la Casa-Museu Benlliure, antiga vivenda i taller de la família de pintors i escultors Benlliure, conserva estudis, jardí i obra original tal com la van deixar, amb una entrada d'a penes un parell d'euros.

Dos museus més, xicotets i molt específics del caràcter valencià, completen el mapa: el Museu del Corpus - Casa de les Roques, que guarda les carrosses històriques ("roques") de la processó del Corpus Christi en un edifici del segle XV, i el refugi antiaeri del carrer de Serrans, un refugi subterrani de la Guerra Civil construït per a protegir la població civil dels bombardejos entre 1936 i 1939, amb el seu cartell original de "Refugi" en lletres art déco encara a l'entrada. La visita és gratuïta pero amb aforament limitat i, segons l'època, exigix reserva prèvia per telèfon, així que no és pla per a improvisar sobre la marxa.

Art urbà: l'altra galeria del Carme

Si els museus conten una part de la història de l'art al barri, les façanes conten l'altra. El Carme és, de llarg, la zona amb més art urbà de València: murals de gran format conviuen amb intervencions xicotetes, persianes metàl·liques pintades i pegatines d'artistes locals, tot mesclat sense criteri aparent i renovant-se constantment perquè part d'eixe art és efímer per definició.

Entre els noms que més es repetixen està Escif, sobrenomenat a voltes "el Banksy valencià" pel seu estil polític i poètic; també Blu, el muralista italià darrere d'algunes de les peces més monumentals del barri, Julieta XLF, amb figures oníriques lligades a la naturalesa i el feminisme, i Deih, reconeixible pels seus personatges d'estètica pop i traç de còmic. Cap d'ells treballa en exclusiva per al Carme, pero ací és on més obra seua es concentra.

La ruta més citada arranca al carrer de Cavallers i baixa cap a la plaça del Tossal, i d'ahí es pot seguir pels carrers Alta, Corona, Baixa, Raga i Pintor Fillol, al voltant de la plaça de Sant Jaume. Un altre tram recomanable continua cap a la plaça de la Mercé i el carrer de Carabasses, i d'ahí als carrers de Numància, Ercilla, Estamenyeria Vella i Calatrava, on diversos comerços han cedit les seues persianes metàl·liques als artistes i el resultat, tancat el negoci, funciona com una galeria improvisada. No cal apuntar-se a un tour guiat per a veure-ho —encara que n'hi ha, de dos hores, si es preferix anar amb explicació—: n'hi ha prou de caminar a poc a poc i mirar cap amunt.

El Carme de nit: tapeig entre carrerons

Amb la caiguda del sol el barri canvia de ritme. Els comerços de tota la vida abaixen la persiana a mitat vesprada, com en la resta d'Espanya, i a partir d'eixa hora les terrasses i bars de tapes van ocupant places i cantonades fins ben entrada la nit, sobretot de dijous a dissabte. És la millor manera d'acabar un dia de museus i murals: assentar-se en una terrassa xicoteta i deixar que la conversa s'allargue.

Entre les adreces que més es repetixen de boca en boca al barri està La Tasca Ángel, coneguda per les seues sardines a la planxa; El Forn del Carmen, especialitzat en tapes; Portolito, instal·lat davant del Mercat Central en un edifici del segle XVII amb arcs gòtics i un pou medieval a la vista; Bodega la Rentaora, amb una barra ampla d'embotits, formatges i muntaditos; Taberna El Templat, al costat del Mercat de Mossén Sorell, amb pissarra de plats que canvia sovint; i Café Infanta, cèlebre pel seu vermut casolà. Cap d'ells exigix reserva per a una canya i una tapa, encara que en cap de setmana per la nit pot tocar esperar dret amb el vermut a la mà, que també és part del pla.

Com aprofitar la visita

El Carme es recorre sencer a peu: no cal transport dins del barri, només arribar fins a ell, ja siga caminant des de la plaça de l'Ajuntament o la Catedral —totes dos a un passeig curt— o baixant en qualsevol de les parades d'autobús o metro que envolten Ciutat Vella. Un bon pla d'un dia complet és dedicar el matí als museus, que solen obrir prompte i tenen llum natural millor per a les obres gòtiques i els frescos; el migdia a passejar buscant murals, amb llum alta que afavorix la fotografia; i deixar la vesprada-nit per al tapeig, quan el barri realment s'ompli de gent i ambient. Si arribes en cotxe, tin en compte que tot el Carme està dins de Ciutat Vella, amb carrers estrets i zona taronja o verda on quasi no hi ha buit: el més pràctic sol ser deixar el cotxe en un pàrquing subterrani i acabar el trajecte a peu, tal com explica la guia d'on aparcar a València.

Convé tindre en compte que diversos dels museus tanquen els dilluns, i que diversos dels espais més xicotets —el refugi antiaeri, la Casa-Museu Benlliure— tenen horaris reduïts o estacionals, així que val la pena revisar l'horari del dia concret abans de planificar una ruta apretada. La resta —passejar, buscar murals, tafanejar la Casa dels Gats— no té horari: funciona a qualsevol hora del dia.

Preguntes freqüents

Quant de temps fa falta per a visitar el Barri del Carme?

Amb mig dia es pot passejar i veure els punts més fotografiats, pero per a combinar un parell de museus, la ruta d'art urbà i una parada de tapeig convé reservar un dia complet. Com és un barri compacte i peatonal, es pot repartir amb calma sense necessitat de transport intern.

Quins museus del Carme tenen entrada gratuïta?

El CCCC és gratuït tot l'any, i l'IVAM, el Museu de Prehistòria, el Museu d'Etnologia i el Museu del Corpus - Casa de les Roques tenen entrada lliure en franges horàries o dies concrets (caps de setmana, festius o vesprades determinades). Com eixes condicions canvien amb certa freqüència, convé comprovar el calendari de gratuïtat de cadascun abans d'anar-hi.

On està el millor art urbà del Carme?

L'eix entre el carrer de Cavallers i la plaça del Tossal concentra alguns dels murals més coneguts, amb continuació pels carrers Alta, Corona, Baixa i Raga al voltant de la plaça de Sant Jaume, i per Carabasses, Numància, Ercilla i Estamenyeria Vella cap al nord del barri. No és una ruta senyalitzada, així que el que se sol fer és anar descobrint peces noves caminant sense rumb fix.

És el Carme un bon lloc per a sopar o prendre alguna cosa de nit?

Sí, és una de les zones de tapeig i copes més animades del centre de València, especialment de dijous a dissabte de nit, quan les terrasses de les seues places s'omplin. Fora d'eixes franges l'ambient és més tranquil, ideal per a sopar sense agobis abans que s'anime el carrer.