Parcs naturals prop de València: 8 escapades

Una cosa són els jardins de la ciutat i una altra els espais protegits de veritat: llacunes, serres i aiguamolls que es visiten en un dia des de València. Els tres més fàcils són el Parc Natural de l'Albufera (la llacuna i els arrossars, a 15 km al sud), el Parc Natural del Túria (el corredor verd que seguix el riu aigües amunt) i la Serra Calderona, amb el mirador del Garbí a poc més de mitja hora. Més lluny, però que paguen la pena com a excursió de dia complet, queden les Foces del Cabriol, la costa de la Serra Gelada i la Serra d'Irta, la marjal de Pego-Oliva i el Montgó. Ací va què és cada u, què veure i com arribar-hi.

Els parcs naturals per a una excursió des de València

Parc Natural de l'Albufera

Una de les llacunes més grans d'Espanya, separada de la mar per una franja de pinar i duna que es diu la Devesa. És el lloc per a veure aus: garses, fotges, flamencs de pas i, a la tardor, milers d'ànecs. L'estampa clàssica és el passeig en barca a la vesprada des d'El Palmar, el poble arrosser ficat entre séquies i molt lligat a la paella. Per a entendre l'espai abans de la barca val la pena parar al centre d'interpretació del Racó de l'Olla, amb el seu observatori sobre la marjal. S'hi arriba en 25 minuts per la CV-500, o en bici des de la ciutat vorejant Pinedo i El Saler.

La Devesa del Saler

El cordó de pinar, savina i dunes vives que separa l'Albufera de la mar. És la part més tranquil·la del parc: sendes sobre passarel·la de fusta entre les dunes, observatoris d'aus al costat de les marjals interiors com l'Estany del Pujol, i platges llargues i poc urbanitzades darrere. La Devesa està enganxada a la platja de la Garrofera; hi ha aparcament en diversos punts de la CV-500 i el bus de l'EMT arriba des de València.

Parc Natural del Túria

El tram del riu Túria aigües amunt de la ciutat, convertit en un corredor verd d'horta, pinar i bosc de ribera que enllaça pobles com Paterna, Riba-roja i Vilamarxant. Hi ha carril per a bici i sendes planes al costat de l'aigua, ideals per a un matí sense esforç. Prop de Pedralba i la Pobla de Vallbona el riu s'encaixa en un canó entre parets de roca, el tram on més canvia el paisatge. S'hi accedix en cotxe per l'A-3 cap a Riba-roja en uns 20 minuts.

Serra Calderona

La serra de pinar i surera que tanca València pel nord, a uns 25 km. El balcó més conegut és el mirador del Garbí, a uns 600 m, des d'on en dia clar es veu la costa i el Camp de Morvedre d'un colp. Dins de la serra hi ha la cartoixa de Porta Coeli, fundada en 1272, i cims més exigents per a senderistes com el Rebalsadors. El poble base és Serra; des d'allí ixen rutes com el Pic de l'Àguila.

Les Foces del Cabriol

Un dels parcs naturals més extensos de la Comunitat Valenciana, a una mica més de 100 km cap a l'interior, a la comarca d'Utiel-Requena. El riu Cabriol ha excavat gorges, meandres i els Ganivets, unes crestes de roca calcària molt verticals, abans d'ajuntar-se amb el Xúquer a Cofrents. És zona d'aigües netes, bona per a veure el paisatge des dels miradors o seguir una senda al costat del riu. La ruta de les Foces del Cabriol recorre la part més fotogènica; per la distància, val la pena reservar-hi tot el dia.

Serra Gelada

Un parc natural marítim-terrestre entre Benidorm i Altea: una serra que cau a la mar en penya-segats de més de 300 m, amb far, antigues mines d'ocre i vistes llargues sobre la badia. Es camina per la part alta del penya-segat entre pinar i matoll baix, amb el Mediterrani sempre a un costat. El Parc Natural de la Serra Gelada està a una mica més d'hora i mitja per l'AP-7, així que millor dedicar-li el dia complet i combinar-lo amb la costa de la Marina Baixa.

Serra d'Irta

Tram de costa verge al nord de Peníscola, sense urbanitzar, on la serra baixa a la mar entre cales de grava i torres de guaita. És dels pocs litorals del Maestrat que continuen com fa dècades: pistes de terra, antigues masies i aigua transparent sense xiringuitos. El Parc Natural de la Serra d'Irta es visita des de Peníscola, a uns 140 km per l'AP-7; moltes cales s'hi arriben a peu o en bici per les pistes.

Marjal de Pego-Oliva

Un aiguamoll de marjal entre Pego i Oliva, al límit entre les províncies de València i Alacant, on naixen aigües dolces molt clares entre els arrossars. Es recorre per camins plans entre séquies, i en alguns trams es pot baixar en caiac pels ullals, els brolladors que afloren del subsòl. La Marjal de Pego-Oliva queda a poc més d'hora i mitja per l'AP-7, fàcil d'unir amb les platges d'Oliva.

El Montgó (prop de Dénia)

La gran mola calcària de 753 m que s'alça entre Dénia i Xàbia, un parc natural amb flora endèmica i vistes a tota la Marina Alta. La pujada al cim del Montgó és exigent, però compensa; per a una cosa més suau tens el cap de Sant Antoni, amb el seu far i el mirador sobre Xàbia. Està a uns 100 km per l'AP-7, i combina bé amb una cala de la zona.

Preguntes frequents

Quin és el parc natural més pròxim a València?

L'Albufera, a uns 15 km al sud de la ciutat. S'hi arriba en cotxe per la CV-500 en 20-25 minuts, en bus de l'EMT o fins i tot en bici seguint la costa per Pinedo i El Saler.

Quin parc natural és millor per a veure aus?

L'Albufera, sobretot a la tardor i a l'hivern, quan arriben milers d'aus aquàtiques. Els observatoris del Racó de l'Olla i de l'Estany del Pujol són els punts més còmodes. La Marjal de Pego-Oliva és l'altra gran zona humida per a l'observació.

Es pot visitar l'Albufera sense cotxe?

Sí. Hi ha autobús de l'EMT des de València fins a El Saler i El Palmar, i el carril bici arriba des de la ciutat vorejant la costa. La barca a la vesprada ix de l'embarcador d'El Palmar.

Quin parc natural és bo per a una ruta de senderisme exigent?

La Serra Calderona (cims com el Rebalsadors o el Pic de l'Àguila) i el Montgó, prop de Dénia, tenen pujades serioses. Les Foces del Cabriol oferixen sendes al costat del riu amb menys desnivell, però més distància des de València.