Què menjar a València: 12 plats i on tastar-los

Què menjar a València es resumeix en una idea: ací mana l'arròs. La paella valenciana va nàixer a l'horta, terra endins, no vora la mar, i porta pollastre, conill, garrofó, bajoqueta (fesol pla), tomaca, pebre roig, safrà i, a vegades, una branqueta de romer. Res de xoriço, ni pèsols, ni ceba. Si te la servixen amb xoriço, no és paella valenciana.

Els arrossos, el primer de tot

Més enllà de la paella valenciana, a la ciutat es mengen molts arrossos: el del senyoret (tot pelat, el marisc sense faena), l'a banda, el negre amb sépia i la seua tinta, i el al forn amb cigrons i cansalada. El que es busca en tots és el socarrat, eixa capa torrada que queda enganxada al fons de la paella. Es menja al migdia, quasi mai de nit, i es demana per a dos persones com a mínim. Per a triar lloc, tenim una guia d'on menjar la millor paella; les arrosseries del Palmar, vora l'Albufera, continuen sent l'aposta segura.

Vora la mar: la Malva-rosa i el Cabanyal

L'arròs davant de la platja també té el seu lloc. La Pepica, al passeig de la Malva-rosa, porta més d'un segle servint paella a peu de mar; per les seues taules van passar Hemingway i bona part de la història recent de la ciutat. Al barri del Cabanyal es menja la titaina (un guisat de tonyina, pimentó i pinyons, d'origen mariner) i es fa tapes des de fa generacions a Casa Montaña, una bodega de 1836 coneguda per les seues conserves, l'anxova i el vermut.

Tapes i entrants per a demanar

• Esgarraet: pimentó roig torrat amb bacallà esmicolat, all i oli. Fred i senzill.
• All i pebre: guisat d'anguila amb all i pebre roig, típic de l'Albufera i el Palmar.
• Clòtxines: el musclo valencià, més xicotet i amb més sabor, només de temporada (de maig a agost).
• Braves i figatells: les creïlles de sempre i una mena d'hamburguesa de porc a la brasa.
• Coca de tomaca: massa fina de forn, bona per a començar.

Mercats: menjar mentre compres

El Mercat Central és un dels majors mercats de producte fresc d'Europa, i a dins hi ha el Central Bar de Ricard Camarena, on fins i tot un entrepà es pren seriosament. El Mercat de Colón, modernista, és més de picar alguna cosa i fer un got.

El dolç: orxata, fartons i més

L'orxata valenciana es fa amb xufa (un tubercle que es cultiva a l'horta d'Alboraia), aigua i sucre. Ni ametla, ni arròs, ni llet. Es pren ben freda i es mulla amb fartons, eixos bollos llargs i ensucrats. La referència clàssica és l'Horchatería Daniel, al Mercat de Colón. Per a una ruta sencera, tenim la nostra guia d'orxateries. Altres dolços: l'arnadí (carabassa i moniato), les mones de Pasqua i els bunyols de carabassa en Falles.

Com i quan menjar

L'horari és tardà: es dina entre les 14:00 i les 16:00 i se sopa a partir de les 21:00. Els arrossos demanen reserva i tarden 30-40 minuts a fer-se, així que avisa quan demanes. Si durant la teua estada hi ha alguna fira gastronòmica o jornada de tapes, eixirà a l'agenda en directe.

Preguntes freqüents

Què porta l'autèntica paella valenciana?

Pollastre, conill, garrofó, bajoqueta (fesol pla), tomaca, arròs, oli, pebre roig, safrà i aigua; a vegades caragols o una branqueta de romer. Res de xoriço, pèsols ni ceba.

De què està feta l'orxata?

De xufa (un tubercle xicotet de l'horta d'Alboraia), aigua i sucre. Sense ametla ni llet. Es pren freda, normalment amb fartons.

On es menja la millor paella a València?

A les arrosseries del Palmar i l'Albufera, i als clàssics de la Malva-rosa. La nostra guia d'on menjar la millor paella reunix les opcions; reserva i demana-la al migdia.

A quina hora es menja a València?

Es dina entre les 14:00 i les 16:00, i se sopa a partir de les 21:00. Moltes arrosseries només servixen arròs al migdia.

Quin dolç típic cal tastar?

L'orxata amb fartons, tot l'any; de temporada, els bunyols de carabassa de Falles i l'arnadí de carabassa i moniato.